Potser tingues raó

(início)

C                             F
Sols intente empatar amb este món que està tronat.
F       G             C
I de dormir bé per la nit.
F              G                Em           F
Tot això sense creure en les pregaries de ningú
F                         G
i alçar-me prompte pels matins.
    F             C            F              C
Jo abans estava estable, el pintor pintava el quadre.
F                           G
Però últimament se'm mescla tot.
F                 G        Em           Am
I veig una obra d'art i se me forada el cor.
F                                    G
El simple amor que em dones l'he fet pols.
     F                G         Em              C
I és que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
F            G              C
i l’última metralla no se'n va.
F                   G             Em            F
Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
F     G            C
Potser tingues raó.
C   F   C   F   G
C                           F
I fa olor l'apartament a la botiga del peix,
F          G                   C
ai, si tan sols puguera dormir un poquet.
F                  G             Em          F
Però em fa mal l'estómac, serà segurament el peix.
F                         G
Si et torne a veure et confessaré.
    F            G         Em              C
Que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
F            G              C
i l’última metralla no se'n va.
F                   G             Em            F
Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
F     G            C
Potser tingues raó.
C   F   C   F   G
C                              F
Ai, si em veieres ara, et quedaries de paper
        F              G               C
de vore com toquem, de com porte els cabells.
F                    G            Em           F
Què s'ha fet d'eixos dies quan tornaves del carrer
F                               G
i em plantaves un bes tan gentilment?
   F                G         Em              C
És que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
F            G              C
i l’última metralla no se'n va.
F                   G             Em            F
Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
F     G            C
Potser tingues raó.