Qui tans segurs consells vas encercant

(início)

F#m
Quins tan segurs consells vas encercant,
                                     D
cor malastruc, enfastijat de viure,
        G
Amic de plor e desamic de riure?
                  F#m
¿Com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera.
E per tos mals te allongues los jorns:
          G
aitant és lluny ton delitós sojorns
    F#m
con vols fugir a la mort falaguera.
Braços oberts és eixida a carrera,
            G                       F#m
plorant sos ulls per sobres de gran goig.
Melodiós cantar de sa veu oig,
        G                      F#m
dient: "Amic, ix de casa estrangera.
En delit prenc donar-te ma favor,
que per null temps home nat l'ha sentida,
         F#m
car jo defuig a tot home que em crida,
         F#m
prenent aquell qui fuig de ma rigor".
Ab ulls plorant e cara de terror,
                                      D
cabells rompent ab grans udolaments,
           G
la Vida em vol donar heretaments
                         F#m
e d'aquells dons vol que sia senyor,
cridant ab veu horrible i dolorosa,
tal com la Mort crida al benauirat
                   G
(car si l'hom és a mals aparellat,
          F#m
la veu de Mort li és melodiosa.
La veu de Mort li és melodiosa)
Null hom conec o dona a mon semblant,
que, dolorit per Amor, faça plànyer;
       G
jo són aquell de qui es deu hom complànyer,
                    F#m
car, de mon cor, la sang se'n va llunyant.
Llir entre cards, l'hora sent acostada
    G                    F#m
que civilment és ma vida finida:
puix que del tot ma esperança és fugida,
        G                             F#m
ma arma roman en aquest món damnada.
                                     (D )
Ma arma roman en aquest món damnada.