Jo vinc d'un silenci

(início)

Am
Jo vinc d'un silenci
              Dm
antic i molt llarg,
de gent va alçant-se
         Am
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
            Dm
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
              Am
antic i molt llarg.
Am
Jo vinc de les places
                Dm
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
                 Am
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
           Dm
estan treballant
als petits tallers,
            Am
a casa o al camp.
A
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
            E
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
          A
per identitat!
Am
Jo vinc d'un silenci
               Dm
antic i molt llarg,
de gent sense místics
             Am
ni grans capitans,
que viuen i moren
          Dm
en l'anonimat,
que en frases solemnes
                Am
no han cregut mai.
A
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
               E
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
             A
que li han negat.
A
Jo vinc d'un silenci
antic i moolt llarg,
jo vinc d'un silenci
               E
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
                    A
que és sorda i constant.