Indesinenter

(início)

E   Em
E
Nosaltres sabíem
     F#m
d'un únic senyor
   E
i vèiem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
     F#m
per l'afalac al ventre,
per la por,
   E
s'ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
          F#m
Arnat, menjat
de plagues,
       G#m
sense parar llepava
      F#m
l'aspra mà
que l'ha fermat
              E
des de tant temps
al fang.
          F#m
Li hauria estat
senzill de fer
         G#m
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
   F#m
va triar
                   E
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
            F#m
Mai no hem pogut,
però, desesperar
            E
del vell vençut
    F#m
i elevem en la nit
           G#m
un cant a crits,
            F#m
car les paraules vessen
de sentit.
               E
L'aigua, la terra,
l'aire, el foc
són seus,
     F#m
si s'arrisca d'un cop
         G#m
a ser qui és.
             F#m
Caldrà que digui
de seguida prou,
            E
que vulgui ara
caminar de nou,
   F#m
alçat, sense repòs,
per sempre més
                G#m
home salvat en poble,
contra el vent.
           F#m
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
          E
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.
            F#m
Mai no hem pogut,
però, desesperar
           E
del vell vençut.
          F#m
Mai no hem pogut,
però, desesperar
            E
del vell vençut.