El Metec

(início)

G    D   D7   C   Bm   Am
G
Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
                              D
i els meus cabells als quatre vents;
                       D7
i aquest mirar tan indecís,
ara amargant, ara endolcit,
                      G
de dies bons i de mal temps.
G
Potser faig pinta d’haver estat
lladre de fruites i de blats,
                         D
de camps que acaricia el sol,
C                                  Bm
però és que m’hi ajec i hi faig l’amor
                             Am
com hi he jugat i m’hi he perdut,
                          G
sense mai perdre-m’hi del tot.
G
Amb aquest aire de metec,
jueu errant, pastor grec,
                              D
i els meus cabells als quatre vents,
                           D7
i aquests meus ulls descolorits,
verdosos, blaus, mig enfosquits;
                        G
em faig mirall de tots aquells.
amb qui he sofert, amb qui he gaudit,
perquè el meu cor no s’ha rendit
                      D
ni penedit d’anar més lluny,
C                        Bm
d’on algú diu que ens aturem
                       Am
si no volem anar a l’infern,
                     G
cosa que mai no m’he cregut.
G
Amb aquest aire de metec
jueu errant, pastor grec,
                              D
i els meus cabells als quatre vents,
                        D7
vinc a trobar-te i a sentir
com és d’immens aquest camí
                      G
que encara tornaria a fer;
camí de totes les olors
del gessamí dels meus records
                      D
d’Alexandria i d’Istanbul;
C                    Bm
i com voldria perdre-m’hi
                    Am
i enamorar-m’hi com ahir
                          G
ans que se m’acluquin els ulls.
G                    D
I com voldria perdre-m’hi
D7                   G
i enamorar-m’hi com ahir
C                         G
ans que se m’acluquin els ulls.