La cançó del soldadet

(início)

   G                       C
Escolteu la cançó del soldadet
                        G
que a través d’un ull de bou
                       C
veu que volen uns falciots!
                                    G
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
                        D
però, que volin els falciots,
                                  G
deurà voler dir que la terra és a prop.
                                    C
I tan a prop deu ser que baixa el capità
                        G
i intenta no semblar nerviós
                       C
mentre acaba la instrucció:
                                       G
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
                   D
i arrapeu-vos a la vida
                           G
amb les ungles i amb les dents”.
 Em       D               G
Ja a coberta, els homes resen.
 Em       D               G
Ja a coberta, els homes resen.
                                    C
I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
                    G
i acaricia el seu fusell,
                       C
intentant no pensar en res.
                                     G
Des de proa es van fent grossos els turons,
                    D
“soldadet, valor, valor,
                                    G
que depèn de gent com tu la sort del món”.
                                   C
Però “si una bala enemiga creua el vent
                    G
i em travessa el cervell”,
                    C
es planteja el soldadet,
                      G
“les onades m’arrossegaran
                   D
i mil peixos de colors
                               G
lluitaran per devorar la meva carn”.
Em         D            G
I és quan pensa “jo m’amago;
Em         D            G
quan no mirin, jo m’amago”.
                                           C
Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
                     G
les comportes s’han obert
                           C
i, en un segon, s’inunda el mar
                           G
de soldats disparant a l’infinit
                   D
amb un soldadet al mig,
                                 G
que carrega mentre insulta a l’enemic.
                                    C
I entre bomba i bomba tot li va prou bé
                           G
fins que una cau just al costat.
                                 C
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
                                          G
però després sent a l’esquena un dolor estrany
                      D
i en tocar-se-la li queda
                      G
tot el braç tacat de sang.
Em       D              G
Gira el cap a banda i banda.
Em        D            G
Seu a la sorra i descansa.
          C                            G
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
                      D
es tranquil·litza repetint
                            G
què farà, on anirà, si sobreviu:
    C                  G
“Aniré a ma mare ben vestit
                            D
i, abans que res, li hauré de dir
                                    G
que em perdoni per tractar-la sempre així;
  C                              G
aniré a la Margarida a fer-li un fill
                       D
per, només veure’l, intuir
                                   G
que l’estimo més del que m’estimo a mi”.
***Aquestes són les notes básiques que, repeteixo,
   a la versió acústica original, sonen al 3er trast.
   Després ells fan les seves variacions al puntejar***