Captatio Benevolentiae

(início)

D
Provem d'encaixar en escenes boniques,
Bm
En ports de diumenge farcits de gavines,
G
En grans sobretaules on els avis canten,
A                    A7
En nits vora el foc abraçats a una manta.
D
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
Bm
Els que ballen I ballen fins que els músics parin
G
I irrompre arrogants lluint les millors gales
A                        A7
En discos amb dones amb feines estables
G                   D
I a vegades ens en sortim,
G                   D
I a vegades ens en sortim
Bm                      A                 G                   D
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
Bm                      A                  G                    D
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.
D
Busquem quedar bé en el retaule magnífic
Bm
dels que van pel món amb posat monolític
G
i afronten la vida mirant-la a la cara
A                            A7
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
D
Intentem trampejar per ser persones dignes,
Bm
el pare modèlic que volen les filles,
G
el de la veu greu, el de la mà forta,
A                          A7
que paga un vermut i que arregla una porta.
D
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
Bm
i dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre
G
havent enllestit un gran epitafi
A                          A7
que arranqui somriures a tots els que passin.
G                   D
I a vegades ens en sortim,
G                   D
I a vegades ens en sortim
Bm                      A                 G                   D
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
Bm                      A                  G                    D
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.
D  - Bm  - G   - A  - A7     x2
G                   D
I a vegades ens en sortim,
G                   D
I a vegades ens en sortim
Bm                      A                 G                   D
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
Bm                      A
I, a vegades, se'ns baixa la verge i
G                    D
de sobte ens revela que ens en sortim.
Bm                           A                 G
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa
             D
capgira allò que crèiem lògic,
Bm
tot fent evident,
A
que per un moment,
G          D
ens en sortim.