Una finestra al mar

(início)

F#m   7
Jugar amb l’atzar quan pinta
B7  E  E6  E  E6
el Blau dels blaus amb crestes blanques
Una finestra al mar i aquella xarxa
per llençar-la als estels dels sentiments que hem perdut
i no poder salpar mai més
per un embruix i una aigua clara.
D  A  D  A
Què deu ser de l’Antonia que a Xefalú té casa,
C  G   C  G
va obrir les seves portes a cinc infants d´Albània
Bb  F  Bb  F
com una antiga deessa que encara creu amb l´ara.
F#  B  B7
Els pescadors l’estimen i li deixen les xarxes
amb mirallets de plata.
Una finestra al mar i perdre l’àncora
i enderrocar tants fars i abjurar dels astres... amb tu
per fer del nostre demà
el fruit d’un art imprevisible.
Una finestra al mar petita i blanca
que ens obligui a somiar enllà dels nostres absurds,
enllà d´aquest jo petit
que ens omple el cor però buida l´ànima.
Què deu pensar en Samir dalt del minaret de Tànger,
els peus damunt la misèria i els ulls somiant Espanya,
despullarà el seu cos tan bell i el llençarà a les aigües.
Déus facin que amb la força d’enyors i de nostàlgies
pugui ormejar una barca...
Una finestra al mar perquè l’habitin
els teus ulls inventant espais i límits de llum
mentre un nen s’endormisca
tot sentint com la Nena canta.
Què se n’ha fet d’en Ianis que va marxar d´Icària
per anar a la plaça Omònia i comprar una maragda
tant temps, tantes pregàries i no ha tornat encara,
presoner d’un cos insospitat,
d’un desig que no esperava...
Una finestra al mar, una mirada,
una olivera en pau tot just a l’angle,
una finestra al mar petita i blanca
que ens obligui a somiar...