I si canto trist

(início)

Am              Em                    Am
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
                  Em                     Am
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
                    Em
que m'agrada els somrís
                    Am
d'un infant vora el mar
                       G                     D
i els seus ulls com un ram d'il.lusions esclatant.
     Am
I si canto trist
     G       Em
és perquè no puc
    D
esborrar la por
           Am     E   Am
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l'han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.
Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m'estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.
I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.