Passejant per Barcelona

(início)

Intro: Dm
Dm                                          F
Passejant per Barcelona un dimecres cap al tard
 C                                           Dm
he pensat ja fa una estona que no estic enamorat.
                                                       F
M'he dit: "Tinc quatre pessetes que és el que val un cafè
                       C                         Dm
ara que les tinc, les gasto, i així ja no les tindré».
                                              F
Un rellotge deia l'hora i l'asfalt llueix per mi.
                     C                    Dm
Tinc el foc que em demana qualsevol barceloní.
                                              F
Fa baixada o fa pujada, ja no recordo el que fa,
                C                       Dm      G      A
em saluda una noieta perquè canto en català.
Em                                                 G
M'acosto i em diu: «Bon dia». Com, bon dia, si fa fosc
                     D                        Em
Com que la rima és difícil em mira i exclama: tosc!
                                                 G
«No sóc pobre ni estic sola, ni espero cap pretendent».
                  D                             Em
Aquesta noia m'intriga pels seus ulls i el seu accent.
                                                   G
Com que sóc valent, la deixo. Les intrigues em fan por.
                      D                            Em
Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor.
                                             G
El capvespre continua, cada vegada és menys cap.
             D                      Em     G     A
Netegen una façana tota coberta de drap.
Dm                                                    F
Per fi un bar m’obre les portes com si fos un gran amic;
                        C                                     Dm
passo de llarg, no m’agrada, sé el que em faig i sé el que em dic.
                                         F
Si les coses no canvien continuaré passejant
                      C                   Dm
això es deia el meu besavi i va morir caminant.
                                                    F
Ja veieu que n'és, de fàcil, del no-res fer una cançó.
                      C                            Dm
Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor.
                                                  F
Un senyor fotut de fàstic perquè és queda en un racó,
                   C                       Dm
el racó de les trompades quan es vol tenir raó.