No n'hi ha prou amb estimar-se molt

(início)

G#m
Des de l’estanc,
     C#m
on estava comprant
     E          B         A
un paquet de quitrà i nicotina,
G#m
vaig sentir en sec
    C#m
una veu que conec
       E              B           A
i al girar-me et vaig veure tan lluny.
A
Hagués pogut
     A/F#
saludar-te tossut
    G#m                         C#m
i saber si et faig mal quan em mires.
E                       C#m
No vaig fer res, amb el temps he après
               E            B       A
que no n’hi ha prou amb estimar-se molt,
           E            B       A
no n’hi ha prou amb estimar-se molt.
G#m
Encara dorms
      C#m
al portal, mentre jo
       E          B           A
he aparcat el cotxe en doble fila.
G#m
Avui fas anys
        C#m
i he volgut regalar-te
       E             B           A
aquell disc que escoltàvem tots dos.
A
Te l’he deixat
      A/F#
al costat d’aquest sac
           G#m                          C#m
que ara et tapa el fred que fa aquests dies.
E                          C#m
I, en dir-te adéu, t’he cantat ben fluixet
               E            B       A
que no n’hi ha prou amb estimar-se molt
           E            B       A
no n’hi ha prou amb estimar-se molt.
F#m                       G#m
I algú que ens coneix de fa temps
      E           B       A
va pintant amb tinta invisible
F#m       G#m
llocs i paraules
    A           B
que només tu i jo podem detectar.
G#m
Just al davant
       C#m
del caixer d’aquell banc
           E            B            A
que em fot mà amb el millor dels somriures,
G#m
pago distret
      C#m
l’integral de fuet
         E           B       A
a un cambrer que té la dona lluny.
A
Del fons del bar
    A/F#
una veu benestant
           G#m             C#m
diu “menys moros i més policia”,
E                        C#m
i, al mateix temps, un avió escriu al cel
               E            B       A
que no n’hi ha prou amb estimar-se molt,
           E            B       A
no n’hi ha prou amb estimar-se molt.
El A/F# :