Affaire Sofia

(início)

D
Una parella lingüística,
Bm
una oportunitat
Em
d’enterrar l’affaire Patrícia,
G
fer dissabte emocional.
D
Una estona en cada idioma,
Bm
trenar una conversació,
Em
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
Gm        C             F#m
i ens ensenyem tots dos.
F#m                     G
Ella era nascuda a Grècia,
                        D
bressol de grans pensadors.
                     A
De Parmènides a Sòcrates,
                 F#m
d’Aristòtil a Plató.
                  G
I jo que desconeixia
                           D
tots aquells senyors estranys,
                        A
me’ls imaginava amb barba
                        D
i fotent gestos molt grans.
Vaig provar d’impressionar la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.
Tot mostrant me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.
i Si haguessis vist com reia
intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!”
l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes
no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia
ens ensenyi a veure el món.
(  D  C  D x3  )
Bm
Em va preguntar en què creia
G
mentre s’empassava el fum
Em
i entrant a una indie disco
F#
vaig citar, es veu, un tal Hume:
D
“Només crec en el que veig jo
Bm
i només us veig a vós”.
Em
(Quan començo amb formalismes
Gm      C                   F#m
és senyal que estic nerviós).
Va dir: “La teva oratòria
deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci.
Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima
amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra
i ella es va posar a ballar.
D             Bm
I com ballava!
            Em
Que tot de cop,
                     C
el cercle es quadrava.
           D
I quan Song2
            Bm
de Blur sonava,
         Em
xiuxiuejant
                 C
d’Epicur em parlava.
Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
"Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.
I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem ho abans de fer nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.
I per un cop les paraules,
l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia,
van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes
plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes:
bé, bellesa i veritat.
I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

vam acabar en un afterhour.
final
D
Un petó, ja era de dia,
Bm
en un carreró del Born,
Em
feliçment, tot condemnant nos
G                         (D )
a buscar l’etern retorn.