Nuredduna

(início)

F    C    F    C
  Qui t'havia de dir
F    C    F    C
  que t'havies d'enamorar?
F    C    F    C
  Nuredduna d'una mirada te va bastar.
F    C    F    C
  Nuredduna era una sibil·la
F    C    F    C
  de ses Païsses d'Artà
F    C    F    C
  enrevoltada d'alzinars
F    C    F    C
  a un poblat de l'antiguitat.

F    C    F    C
de terres hel·lèniques.
F    C    F    C
Un rostre foraster,
F    C    F    C
un idioma estranger,
F    C    F    C
i tot d'una Nuredduna
F    C         Am  (Rascando)
te'l varen fer presoner!
(Rascando)
    F           C
Nuredduna! Nuredduna!
    G
te vares fondre amb les pedres!
Am               F
I avui restes mirant la mar
                       C
per si ell tornarà, capbaixa,
                         G
te vares fondre amb les pedres.
Am
I alegres Nuredduna
                           F
les ànimes en pena que s'aturen
a la teva ombra
     C                G
i admiren l'estimar que ens has ensenyat...
     F                                  C  (Volver A arpegios)
Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar.
(Arpegiado)
F    C    F    C
Contemplava extasiada
F    C    F    C
el geni grec tocant la lira.
F    C    F    C
Mira-la com mira
F    C    F    C
amb mirada d'enamorada!
F    C    F    C
El geni grec morirà
F    C    F    C
a trenc d'alba!
F    C    F    C
El salva la sibil·la,
F    C    F    C
desfà les cadenes,
F    C    F    C
"aquest error l'esmenes!",
F    C            Am  (Rascando)
li va dir el cap del poblat.
(Rascando)
    F           C
Nuredduna! Nuredduna!
    G
te vares fondre amb les pedres!
Am               F
I avui restes mirant la mar
                       C
per si ell tornarà, capbaixa,
                         G
te vares fondre amb les pedres.
Am
I alegres Nuredduna
                           F
les ànimes en pena que s'aturen
a la teva ombra
     C                G
i admiren l'estimar que ens has ensenyat...
     F                                  C
Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar.